Embellir lo vell.
No recordo com em va sorgir la idea d’envellir cares que em resulten atractives que vaig trobant a internet. Suposo que és l’evolució de primer inventar-les i després buscar una mica de realitat.
Tot és digital. Encenc la tauleta tàctil, em calço el guant de dibuix, agafo el llapis, em poso de referència la imatge escollida i començo a buscar les línies principals de la fisonomia, sobretot les arrugues. I en poso més. Que no falti arruga.
Transformo els pentinats, treballo les ombres, pinto les cares de blau amb tècniques d’aquarel·la, faig servir retoladors d’aigua, pinzells a l’oli o acrílics, guixos, pastels… i molta tinta. Creo textures a mà o les fotografio com també busco i afegeixo trames ja creades. Maquillo de pallasso el resultat final, li deixo créixer uns bigotis dalinians (aquí no es discrimina a ningú) i els vesteixo amb una corbata de llaç d’estampats impossibles.
Al final, cada PROTOCLOWN és un document d’imatge amb més de 25 capes entre opaques, semitransparents, ampliades, reduïdes, sobreexposades, etc… que pesa tant que no el pots enviar per email.
Mia Font, abril 2026
